Xuleria popular

Recordo els temps del Govern del Partit Popular en què cada dos per tres estàvem al carrer: per començar, amb les manifestacions en contra del PHN i del trasvàs bestial de l’Ebre que havien projectat  “por cañetes”, amb la complicitat de CiU, i del Pacte del Majestic per a fer el paseo militar, amb intoxicacions informatives de TV3 i la falta de respecte del propi President, Jordi Pujol: “ jo de vostès ho acceptaria”, va dir a un sopar d’empresaris donant les Terres de l’Ebre com a moneda de canvi per aguantar en el poder, així ho ha confessat fa poc temps Joan Maria Roig a una entrevista de La Veu de l’Ebre (i ningú s’ha tornat a escandalitzar); deixant a banda la xuleria enginyeril del llavors conseller de Medi Ambient (!) Felip Puig. Recordo la coherència dels càrrecs públics del PP que van dimitir i l’absència en el Senat de Vicent Beguer a les votacions sobre el PHN, que fins i tot va haver d’explicar als tortosins la seva posició mitjançant una carta fent palès allò de excusatio non petita, accusatio manifesta.

Recordo els pagesos manifestant-se cada dos per tres pel gas-oil, per l’avellana, la taronja, etc. i com els anti-avalots els van estomacar, i això que no eren jóvenes violentos.

Recordo el Pujol enano, habla castellano que cridaven els populars al carrer, o també els adjectius d’Aznar referintse al poble català com a fenicios, com si aquest home entengués el comerç com quelcom contrari als seus principis carpetovetònics i nacionalcatòlics, en compte de com quelcom que modernitza i relaciona pobles i cultures… (és clar que ell del Mediterrani només coneix Oropesa i Marina d’Or).

Recordo el Prestige i la parsimònia de Rajoy explicant que el fuel que s’escapava dels tancs del vaixell ho feia en forma de fils de plastilina i que res havia de passar. I Aznar calificant de pancarteros a qui li portés la contra, i mira que ara els Populars i els Para-Populars es manifesten i reivindiquen la llibertat d’expressió.

Recordo les mobilitzacions massives en contra de la guerra d’Irak, el cabreig dels actors a la Gala dels Goya i també les morts dels militars de l’avió Tupoliev i la xuleria del ministre de Defensa, llavors Federico Trillo, que va arribar a ferir a les families dels militars que es feien creus que el seu propi ministre (espanyolista, militarista i que és Coronel) els deixés abandonats i enganyats.

Recordo molts més casos de xuleria que no cal esmentar per no cansar ningú. El darrer va ser l’actitud del Govern del PP desprès de l’atemptat de l’11M. Només un detall: estant d’interventor en una de les taules electorals del 13M apareixien moltes persones que no havien votat des de feia anys i em deien: és que ja no puc més…

Les actituds xulesques no ens resulten desconegudes a Jesus, per això anirem a votar per a que ells no hi tornin.

Fernando Jaime

Portaveu PSC Jesus

L’Eix de l’Ebre i el Canalet de Jesús.

El desdoblament de l’Eix del Ebre és actualitat per la seva polèmica al seu pas per Jesús i m’agradaria, com a persona que ha estat vuit anys membre de la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús, contar com he viscut des de dintre la presentació per part de la Generalitat de les dues propostes del traçat del desdoblament de l’Eix de l’Ebre, perquè han estat dues les propostes fetes, no ha estat aquesta última l’única, sino que és la tercera. O sigui que n’hi ha hagut tres.

 La primera proposta va ser feta fa bastants anys quan Pasqual Maragall no era encara President de la Generalitat i el traçat afectava a totes les parcel·les ubicades a la part de dalt de la via de Valldesafan, que actualment és la Via Verda. Un bon grup de veïns afectats van demanar una reunió amb la Junta Veïnal per parlar d’aquest tema i estàven molt afectats perquè el traçat de la nova carretera els feia perdre totes les seves parcel·les. Els veïns argumentàven que no era lògic que la carretera passés tan a prop del poble, i que era una barbaritat la partició de la Partida de Sant Bernabé, ja que sempre seria una barrera que hipotecaria tot el terme de Jesús. La reunió no va anar més enllà i es va acordar que l’EMD faria dintre de les seves possibilitats tot el possible per a que les seves queixes fóssin escoltades. En aquelles dates el govern de la Generalitat era presidit pel Molt Honorable Jordi Pujol. El President de l’EMD no va fer gaire cosa. Els veïns afectats ens posaven entre l’espasa i la paret. Si a ells els treien aquell primer traçat de la carretera era de preveure que el problema passaria a les vides d’uns altres veïns, perquè el que està clar és que la carretera ha de passar per algun lloc, és una mala loteria, ja ho entenem. Els veïns en aquesta ocasió van tenir la sort de cara, mai més ben dit, i el traçat de la carretera al seu pas pel terme de Roquetes passava gairebé per l’Observatori de l’Ebre, per tant s’hauria de fer una proposta nova que afectaria a uns altres veïns del nostre benvolgut “Canalet”.  La segona proposta va arribar i uns altres veïns afectats van formar una plataforma, demanant firmes de suport, reunions amb l’Ajuntament de Tortosa, amb l’EMD de Jesús, i amb polítics de distints colors en assamblees informatives… en fi, que han mogut cel i terra i han aconseguit una subvenció per part de l’EMD de 1.500 Euros per a la seva defensa. Els raonaments que els veïns donen per estar en contra de l’actual traçat, és que no podem deixar que aquesta infraestructura parteixi el terme de Jesús, que sempre serà una barrera i que ells, la “Plataforma Salvem lo Canalet” també estàven d’acord amb la proposta feta per Joan Sabaté per a què el desdoblament de l’Eix de l’Ebre pasés en paral·lel al canal Xerta-riu Sènia. Ara ni el President ni el Govern de la Generalitat són de CiU, però pel contrari si que ho són l’Alcalde de Tortosa i el President de l’EMD de Jesús, per tant, sobren els comentaris. Més o menys, els arguments dels veïns afectats, tant de la primera proposta com els de la segona (que ara és més coneguda com la primera) són els mateixos i a la reunió que es va fer amb els veïns afectats pel primer traçat no en vaig veure cap dels que afectàven al segon. Tampoc en vaig veure cap dels afectats amb la primera proposta del traçat (la de la Via Verda) a la reunió que vam tenir amb la Plataforma “Salvem lo Canalet”.  I de ben segur que a la tercera proposta que ara es comenta pels diaris (i que és més coneguda com la segona proposta) que ara s’ha fet com alternativa, els nous veïns afectats buscaran tenir totes les reunions possibles amb les administracions i de ben segur que els afectats de la primera i segona proposta no es veuran a cap d’aquestes reunions, perque ja ha deixat de ser el seu problema i passa a uns altres.    

Fins aviat.  

Ramon Pujol i Forés

Director de l’Alternatiu Jesusenc

Butlletí Informatiu del PSC-Jesús

                                                                                                          

Bisbes i poder temporal.

Fa temps que vaig deixar de creure en les llums de les capelletes. La imatge d’un sacerdot estripant una gran fotografia en blanc i negre del General Franco, mitjana edat, vestit amb una capa d’estil feixista,  i la coneixença de l’existència de molts cristians compromesos amb els seus germans dels països més desfavorits (més val ensenyar a pescar que donar un peix) em va allunyar de la doctrina de l’Esglèsia, la multinacional o transnacional més antiga del món que ja als primers segles de l’era cristiana discutia si havia d’interferir en el poder temporal dels homes o dedicarse al poder etern de la veritat, arribant a desvirtuar el seu propi missatge d’una forma escandalosa amb els Borgia i familia a Roma, que tenen l’honor de procedir de la Corona d’Aragó. I passant els segles fins avui les infàmies es van succeïnt i no cal repetir-les.

És curiós: moltes referències als Evangelis, frases fetes i exercicis de retòrica amb influències bíbliques dits al Parlament, al Congrès i a altres institucions democràtiques surten de boca de nosaltres els esquerrans, perquè en principi l’ideal de justicia, fraternitat i tolerància que predicà Jesús també son els de l’esquerra i perdoneu-me el simplisme en l’exposició. Aquell que van creure ser l’independentiste jueu més potent front els romans, Jesús de Natzaret, i que despatxà els mercaders del temple, acollí les prostitutes, desprecià la riquesa i estimà els perdedors, ara resta perdut en la pols dels segles, mentre en nom seu es prenen les posicions menys caritatives, menys tolerants, menys redemptores, menys cristianes.

Amb tot els meus respectes per la llibertat d’expressió, crec que la patronal espanyola dels nostres sacerdots cada dia s’allunya més del poble i les seves reals necessitats.

Foto: Cuelgamuros, el Valle de Los Caídos

Fernando Jaime

Portaveu PSC Jesús

La farinera de Jesús

 

Fa dos anys, al febrer del 2006, l’antiga farinera vora el Canal i el barranc de la Vallcervera a Jesús –La Jesusa- es va cremar quedant completament destruida. Dies desprès el Vent de Dalt va acabar de tombar les parets que quedaven encara dempeus. Era un edifici catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català, i de ben poca cosa li va servir. A l’octubre de 2005 -abans de l’incendi- el Grup Socialista a l’EMD ja manifestàvem la nostra preocupació per l’estat d’abandó de l’edifici, demanàvem a l’EMD de Jesús que iniciés les gestions oportunes per evitar aquella situació perillosa. El President de l’EMD ens contestava que resultava dificil trobar la titularitat de la propietat de la farinera.

 Desprès de l’incendi provocat, l’EMD mitjançant el seu butlletí informatiu municipal i partidista ens deia als jesusencs i jesusenques que “des de l’EMD ja vam comunicar l’estat ruïnós en què és trobava l’edifici que, a més de robatoris havia sofert un deteriorament progressiu a l’estar sense activitat durant més de quaranta anys..”. Realment hi havia una falta de voluntat política palesa de l’EMD que en moments pre-electorals culpava per sistema de tots els mals jesusencs a l’Ajuntament tortosí, al llavors Alcalde Joan Sabaté i als socialistes de tot el món mundial.

La farinera  va ser inaugurada a novembre de 1867, imagineus quants anys fa: la línia de tren des de València acabava d’arribar a Ferreries, el pont del ferrocarril encara no estava acabat –tardaria vuit mesos més- i el Canal Dret que l’ajudaria a moure els seus engranatges i politges feia pocs anys que havia començat a portar aigua. El Sr. Joan Cachot l’havia construit  sota la direcció d’Hermenegildo Gorria, un home multidisciplinar que també participà en els primers projectes del f.c. de la Vall de Safàn de finals del segle XIX,  i que era un home propi del Renaixement: físic, matemàtic, enginyer industrial i agrònom, metereòleg…. D’aquells temps és també la farinera de l’assut de l’Ebre a la banda de Tivenys (la fàbrica de González, aquelles runes que queden sobre el canal esquerre que llavors encara no s’havia construït), i suposo que també la farinera de La Providència (Ferreries) és de la mateixa època.

La farinera de Jesús incorporava les noves tècniques de les acaballes d’aquell segle en l’assumpte de la farina de blat, el cereal que imperava a la zona o que també venia des de l’Aragó, pensem que el conreu de l’arròs no estava desenvolupat i que els tarongers tardarien gairebé un segle a escampar-se intensivament per les nostres hortes. Pobles i ciutats que tenen lligats a la seva història els edificis de la indústria primerenca i sota l’aura de l’Arqueologia Industrial han intentat des de fa més de vint anys preservar-los i protegir-los readaptant-los a usos culturals o cívics. No va ser aquest el cas de Jesús ni dels tortosins, que als anys de la transició i de democracia incipient prou feina tenien en defenssar-se de les iniciatives gloriosament frustrades dels qui governaven (acadèmia militar femenina, radars a Caro, primers i segons projectes de transvassament,etc.) o prou feina en demanar serveis per als barris i pobles mentre l’oligarquia de la ciutat s’anava “readaptant” al nou règim. 

Hi ha moltes vides i anècdotes relacionades amb la Jesusa, un referent visual i memorial del nostre poble, com aquell doverenc de dotze anys que portava el blat en temps de posguerra a Jesús i per primera vegada a la seva vida va veure, esgarrifat, un llangostí de la Ràpita que un funcionari del Servicio Nacional del Trigo (atesa la intervenció de l’Estat en aquest i molts altres assumptes) s’estava menjant entre el seu bigoti i el tovalló penjant-li sobre el pit. Mai va oblidar la sorpresa de veure menjar a una persona un animalet com aquell.

 A Jesús també tenim altres referents per a cuidar, la Torre d’en Cordé, la del Prior, l’esglèsia del Jesús (actual Parròquia de Sant Francesc) que donà nom al Convent i al poble, els Molins d’en Comte (Ermita de Sant Bernabé i antiga central hidroelèctrica de la S.E.C.E.), molins d’oli (que es perdran al poble i n’hi havien molts) i la Immaculada que ja ha passat a ser ciutadana amb plena activitat com a nova seu de l’EMD.

La part de darrera de la Immaculada –encara per rehabilitar i que ja sembla oblidada pel govern de l’EMD-  també ha de ser ciutadana, i aquesta és una de les nostres inquietuds,  en parlarem més endavant. 

Ara, dos anys desprès de la pèrdua de la Jesusa, vam preguntar al President sobre la situació de les ruïnes i les actuacions a fer per part de l’EMD. La resposta és que s’ha començat una altre expedient adreçat a la propietat real de la farinera per al seu enderrocament.  La nostra conclusió és que estem igual: amb l’edifici en ruïna i dedicats al divertimento. Estan clares quines son les prioritats del govern de l’EMD de Jesús.

Fernando Jaime,

portaveu PSC a la Junta Veïnal de l’EMD.