Avui s’ha realitzat el desfile del 12 d’octubre, que ara anomenen Dia de la Nación i abans era de la Hispanidad -entesa sempre amb cert ànim imperialista barrejat amb la cultureta- i molt abans Dia de la Pátria i algo abans com a Dia de la Raza -als anys quaranta, una raça amb por i molta fam i misèria.
En Rajoy estava pàlid i no és per a menys: el dia abans a micròfon obert va i se li escapa el pensament amb pragmatisme i humorada galega com és ell: “mañana tengo el coñazo del desfile“, només li faltava fer una calada a un puro dels que ell fuma.
Si arriba a escapar-se-li aquest comentari a qualsevol càrrec socialista, esquerrà, o simplement català s’hagués montat una de grossa, haguéssin demanat dimisions per tot arreu, i la COPE hagués parlat de l’Apocalipsi Nacional…
El més fort és que a qui se li ha escapat això del conyasso representa la vena espanyolista dels nacionalismes més atàvics, hereus dels altres hereus de l’avi militarista que va enaltir a generacions amb el tema de la bandera (recordeu la mega bandera del ministre Federico Trillo?) i la mega pàtria…
Vaja, una altra prova més del pragmatisme i falta de valors d’aquells que sempre parlen de valors.
