Les passades festes de Jesús vam gaudir la inauguració/benedicció de les obres de restauració del campanar (icona visual de tots els pobles), del rellotge i de la instal·lació d’una nova campana que substitueix l’anterior que es va badar. En l’aportació econòmica de les obres han col·laborat la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tortosa, l’EMD de Jesús, Caixa Tarragona, les donacions voluntàries dels jesusencs i jesusenques, i una donació particular que ha costejat íntegrament la campana.
Vam assistir a la Missa Major del nostre Patró, podent apreciar totes les tasques de restauració que, des de fa uns anys, s’han realitzat a la Parròquia de Jesús. Va començar la Missa del Sant Patró amb un discurs d’agraïment pels treballs de restauració pel senyor rector, cosa lògica i normal. Hem dit Missa? No, encara havia de tardar a començar el Sant Ofici ja que abans d’això el micròfon, situat a l’altar, va estar en mans del President de la Junta Veïnal de l’EMD (altrament dit, alcalde de Jesús), també de l’Alcalde de Tortosa i també del President de la Diputació de Tarragona, per aquest ordre, i vam poder escoltar tot un seguit de treballs, col·laboracions, compromisos, etc. amb el poble de Jesús (amb temes aliens diguem-ne que a l’assumpte que ens ocupava) que tots ells oferien. Tot plegat davant la presència del senyor Bisbe de Tortosa.
-Sort que estem a lloc sagrat -va comentar una veu, perquè allò no era un ofici religiós, sinó un acte polític.
-Sort que es sagrat, xiquet, pos sí… -va contestar una senyora.
Tots aquells discursos en el Temple ens van fer recordar el text de la Biblia:
«Se acercaba la Pascua de los judíos, y Jesús subió a Jerusalén. En el Templo encontró a los vendedores de bueyes, ovejas y palomas y a los cambistas en sus puestos; hizo un látigo con cuerdas y los echó a todos fuera del Templo…» (Jn 2,13-22; Mt 21,12-17; Me 11,15-19; Le 19,45-46).
En altres països, la separació Esglèsia-Estat preconitzada des de la Revolució Francesa ha estat més fàcil perquè hi podien conviure dues tendencies religioses (catòlics i protestants) o més (aquests i a més jueus, calvinistes, etc.). A Jesús encara és dificil, i aquesta ha estat la prova.
Abans que cap ànima pietosa de Jesús es pugui ofendre haurem d’aclarir que som creients, que reconeixem la influència positiva de l’Esglèsia (la catòlica, perquè n’hi ha d’altres) en el món, assumim també les seves ombres i que també valorem la tasca que realitza arreu el mòn i també a casa nostra.
El dia del Sant Patró vam assistir a un acte polític a la Parròquia de Jesús.
Nota:
Originàriament la Parròquia de Jesús era el temple del convent franciscà extra murs de la ciutat de Tortosa (l’edifici que ara coneixem com la Immaculada i seu actual de l’EMD és notoriament semblant al convent també franciscà de Sant Salvador d’Horta), passà després a mans dels Jesuïtes, amb la desamortització va ser fàbrica de vidres, fusteria i, segons un historiador actual reconegut, sembla que estació de pas dels nens coneguts com “nens de la guerra” en el seu camí cap a Cambrils i l’exili. També va ser Seminari Diocesà i després Col·legi Diocesà. Als anys setanta del segle passat va ser cedit per a ser utilitzat com a Escuelas Nacionales i finalment amb la seva compra és la seu de l’EMD. Les dependències parroquials i les municipals es troben paret contra paret.
Més informació de l’event aquí :
- Tinet
3 respostes fins ara
Ester Besolí // 8 Octubre , 2009 a 3:57 pm |
No entenc l´extranyesa, l´esglesia sempre ha estat al costat del poder i de qui goberna, lo que no entenc es perque encara els que gobernen apoien a l´esglesia, i tampoc entenc que fa gent d´esquerres i misa, quan es un estament caduc que no apoia res d´avanços a la nostra societat, i es intransigent amb col.lectius con dones o homosexuals. Per cert lo de sagrat es dubtos, a les ultimes comunions els pares parlaven de futbol.
Montse // 10 Octubre , 2009 a 7:52 am |
M’agrada molt aquest entrada del bloc i us felicito per la petita valentia de dir lo que no diu ningú al meu poble… De vegades és tot tan perfecte, idíl·lic, tan “informatiu jesusenc”… que juraria que som un poble sortit del Show de Truman.
Ester, estranyar-se davant d’un fet quotidià al nostre poble o al del costat, fer observacions crítiques davant de la realitat o de lo que resulta “natural” per mi és exercir com a ciutadana compromesa amb el meu temps (el que he decidit viure al nostre poble).
toni // 10 Octubre , 2009 a 11:34 am |
La bendicció estava preparada fora de l’església. La gent va entrar per la misa i es va trobar 35 minuts de parlaments polítics i agraïments per ser recordats en temps d’eleccions. Va ser una encerrona. El món al revés, el polítics al altar i el bisbe a la vorerea de davant l’església.