Taula extreta del diari “El Punt“ (11/10/08)
No caldrà fer més comentaris sobre els resultats als municipis, a Catalunya i a la resta de l’Estat, prous que se n’han fet des de diumenge, molts anàlisis, auguris i prediccions. El que està clar és que les jesusenques i els jesusencs han optat pel socialisme a l’Estat, tota una alegria, com ha passat també a tot el municipi de Tortosa.
Recordo els temps del Govern del Partit Popular en què cada dos per tres estàvem al carrer: per començar, amb les manifestacions en contra del PHN i del trasvàs bestial de l’Ebre que havien projectat “por cañetes”, amb la complicitat de CiU, i del Pacte del Majestic per a fer el paseo militar, amb intoxicacions informatives de TV3 i la falta de respecte del propi President, Jordi Pujol: “ jo de vostès ho acceptaria”, va dir a un sopar d’empresaris donant les Terres de l’Ebre com a moneda de canvi per aguantar en el poder, així ho ha confessat fa poc temps Joan Maria Roig a una entrevista de La Veu de l’Ebre (i ningú s’ha tornat a escandalitzar); deixant a banda la xuleria enginyeril del llavors conseller de Medi Ambient (!) Felip Puig. Recordo la coherència dels càrrecs públics del PP que van dimitir i l’absència en el Senat de Vicent Beguer a les votacions sobre el PHN, que fins i tot va haver d’explicar als tortosins la seva posició mitjançant una carta fent palès allò de excusatio non petita, accusatio manifesta.
Recordo els pagesos manifestant-se cada dos per tres pel gas-oil, per l’avellana, la taronja, etc. i com els anti-avalots els van estomacar, i això que no eren jóvenes violentos.
Recordo el Pujol enano, habla castellano que cridaven els populars al carrer, o també els adjectius d’Aznar referintse al poble català com a fenicios, com si aquest home entengués el comerç com quelcom contrari als seus principis carpetovetònics i nacionalcatòlics, en compte de com quelcom que modernitza i relaciona pobles i cultures… (és clar que ell del Mediterrani només coneix Oropesa i Marina d’Or).
Recordo el Prestige i la parsimònia de Rajoy explicant que el fuel que s’escapava dels tancs del vaixell ho feia en forma de fils de plastilina i que res havia de passar. I Aznar calificant de pancarteros a qui li portés la contra, i mira que ara els Populars i els Para-Populars es manifesten i reivindiquen la llibertat d’expressió.
Recordo les mobilitzacions massives en contra de la guerra d’Irak, el cabreig dels actors a la Gala dels Goya i també les morts dels militars de l’avió Tupoliev i la xuleria del ministre de Defensa, llavors Federico Trillo, que va arribar a ferir a les families dels militars que es feien creus que el seu propi ministre (espanyolista, militarista i que és Coronel) els deixés abandonats i enganyats.
Recordo molts més casos de xuleria que no cal esmentar per no cansar ningú. El darrer va ser l’actitud del Govern del PP desprès de l’atemptat de l’11M. Només un detall: estant d’interventor en una de les taules electorals del 13M apareixien moltes persones que no havien votat des de feia anys i em deien: és que ja no puc més…
Les actituds xulesques no ens resulten desconegudes a Jesus, per això anirem a votar per a que ells no hi tornin.
Fernando Jaime
Portaveu PSC Jesus
Fa temps que vaig deixar de creure en les llums de les capelletes. La imatge d’un sacerdot estripant una gran fotografia en blanc i negre del General Franco, mitjana edat, vestit amb una capa d’estil feixista, i la coneixença de l’existència de molts cristians compromesos amb els seus germans dels països més desfavorits (més val ensenyar a pescar que donar un peix) em va allunyar de la doctrina de l’Esglèsia, la multinacional o transnacional més antiga del món que ja als primers segles de l’era cristiana discutia si havia d’interferir en el poder temporal dels homes o dedicarse al poder etern de la veritat, arribant a desvirtuar el seu propi missatge d’una forma escandalosa amb els Borgia i familia a Roma, que tenen l’honor de procedir de la Corona d’Aragó. I passant els segles fins avui les infàmies es van succeïnt i no cal repetir-les.
És curiós: moltes referències als Evangelis, frases fetes i exercicis de retòrica amb influències bíbliques dits al Parlament, al Congrès i a altres institucions democràtiques surten de boca de nosaltres els esquerrans, perquè en principi l’ideal de justicia, fraternitat i tolerància que predicà Jesús també son els de l’esquerra i perdoneu-me el simplisme en l’exposició. Aquell que van creure ser l’independentiste jueu més potent front els romans, Jesús de Natzaret, i que despatxà els mercaders del temple, acollí les prostitutes, desprecià la riquesa i estimà els perdedors, ara resta perdut en la pols dels segles, mentre en nom seu es prenen les posicions menys caritatives, menys tolerants, menys redemptores, menys cristianes.
Amb tot els meus respectes per la llibertat d’expressió, crec que la patronal espanyola dels nostres sacerdots cada dia s’allunya més del poble i les seves reals necessitats.
Foto: Cuelgamuros, el Valle de Los Caídos
Fernando Jaime
Portaveu PSC Jesús
