Nous solars a Jesús

 

 

 

 

 

M’he assabentat pels mitjans de comunicació que a l’EMD de Jesús tenim més terreny per a construir vivendes amb la Urbanització que tothom coneix com a “Hort de Caseres” (UA 13).

Aquesta ha estat sempre una reivindicació històrica i que, gràcies als veïns, ha estat possible i amb la qual l’EMD de Jesús també ha pogut contribuir per la compensació de la zona verda de la Pèrgola i el pàrquing. D’aquesta manera la macro zona verda que li tocava a l’Hort de Caseres ha estat més petita i la repartició de solars a la Unitat d’Actuació 13 ha estat millorada per als veïns.

Ha estat molts anys una reivindicació, és cert, i l’actual President de l’EMD (que ocupa el càrrec des de l’any 1994 i abans va ocupar alguns anys el càrrec d’Alcalde Pedani per Convergència i Unió) no ha volgut, o no ha sabut,  fer allò que els socialistes -a Jesús i a Tortosa- han aconseguit fer: que aquest projecte sigui una realitat.

Una altra opció era trobar un promotor i comprar tots els solars, d’aquesta manera els veïns haurien cobrat uns diners per metre quadrat i les compensacions dels carrers i de la plaça s’haguessin repartit entre tots els veïns. Aquesta opció és la que s’ha estat utilitzant en molts plans parcials de Tortosa, però cal dir que els veïns van optar per la primera opció i personalment com a ex­-membre de la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús els he de donar les gràcies per tirar-ho endavant.

En quant a que l’EMD ha contribuït per la compensació de la zona verda de la Pèrgola en zona verda per reduir la de la UA 13 de l’Hort de Caseres, m’agradaria fer un viatge al passat, quan l’EMD estava negociant amb el Bisbat comprar la Immaculada i el seu pati: Al Plà Urbanístic d’aquells anys era urbanitzable  i estava destinat per a fer vivendes per als veïns de Jesús. El Bisbat, per acabar la negociació de la venda de tot l’edifici ruinós (recordem que la part de la façana que estava en bon estat se la quedava el Bisbat) va posar la condició que tot el pati, que era la única zona urbanitzable, no ho fos, sinó que fos zona verda i d’aquesta manera avui ho coneixem com la Pèrgola. Per acabar, cal dir que potser de retruc  i gràcies al Bisbat per la seva condició en la venda de la Immaculada, avui els veïns de l’Hort de Caseres tenen una plaça verda d’esbarjo més petita.

Realment ha estat una realitat gràcies a tots els veïns que han hagut de desemborssar molts euros per a pagar les obres de la urbanització i d’uns solars que ara tenen molt valor.

 

Fins aviat

Ramón Pujol i Forés

Oli ranci vs. oli jove

Al Ple de la Junta Veïnal s’ens informa la prevista dissolució i extinció de la Fundació Daniel Mangrané Escardó. Per als que ja tenim una certa edat, escoltar el nom de la Fundació (altrament dita Institución Benéfico-Cultural) ens porta records de premis i beques als estudiants del poble, de 25, 50, 100 pessetes… (pessetes, no euros!) que ingressaríem a l’única oficina bancària de Jesús (llavors s’anomenava Caja de Ahorros Provincial de Tarragona) escrivint els apunts bancaris a una llibreta feta amb paper timbrat, preciosa, amb una cal·ligrafia esmerada (a l’estil de l’anglesa, llavors no existien les informàtiques Arial  o la New Times Roman, i els pioners ordinadors anaven amb cinta magnética o fitxes perforades!). 

El promotor d’aquesta Fundació va ser un jesusenc il·lustre, fill del seu temps i de l’esperít més tortosí, que pretenia apaivagar les desigualtats socials tractant els seus simptomes i resultats (pobresa, incultura, manca d’oportunitats…) sense remenar l’origen de la situació. Res de nou sota la capa del cel. Abans de la Guerra Civil ja el trobem a Barcelona dedicat a l’exportació d’oli d’oliva quan la industria conservera noruega -llavors la segona del món en importància-utilitzava els Olis de Tortosa (els olis de les comarques de l’Ebre i del Baix Aragó) i també la Gran Bretanya, Argentina, Xile, etc. juntament amb els de Bau i altres industrials de renom de la ciutat que curiosament tots s’anomenàven començant per Don…  i exercien la seva influència amb els preus…

Com a Diputat al Congreso, Daniel Mangrané ja parlava llavors del problema del aceite de oliva , editava obres dedicades al món de l’oli (economia, técnica, química, etc.) i a la tristíssima posguerra diversificava la seva activitat industrial i financera, com ara empreses químiques. Va patentar un sistema de reproducció cinematogràfica, com el Technicolor , pero “a la espanyola”: el cinefotocolor, arribant a dirigir alguna pel·licula (al tanto, aquest terme no l’he pogut confirmar completament, pero la música era de Ricardo Lamote de Grignon, fill d’un músic tortosí, en Joan Lamote, fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Mangrané era tot un wagnerià) i també a produir-ne d’altres als estudis del Sr. Iquino al Paral·lel de Barcelona.

El col·legi del poble , l’actual edifici i també l’anterior escola vora el canal (Escoles Velles) porta el seu nom i un carrer que és l’artèria principal del poble també. Tot plegat fa palesa la relació del Sr. Mangrané i el poble de Jesús, fins i tot la Fira de l’Oli de Jesús es desenvolupa sota la seva mirada des del seu retrat en blanc i negre fet els anys de la seva senectud.

Si ara el Patronat de l’entitat decideix la dissolució de la Institución Benéfico Cultural Daniel Mangrané, nosaltres com a grup a la Junta Veïnal res tenim a dir perquè raons objectives hi ha de ben segur. Personalment, penso que la dissolució és lògica ja que hi ha certa anacronia entre el moment i l’esperit (ara en diuen filosofia) de la seva fundació i el Jesús del segle XXI, i segurament el patrimoni inicial, el residual, les despeses de gestió, etc. així ho aconsellen.

Malgrat l’estil ranci de la seva constitució (tenim tantes coses ràncies!), ha complert el seu paper durant uns quants anys, jo mateix vaig ser beneficiari dels seus  premis durant dos o tres anys, i els meus pares (que són dels temps del Cuéntame) ben contents s’hi van posar. Per ser honest, també dono gràcies a la Fundació.

 Fernando Jaime

 

Canalet de Jesús: al·legacions de l’EMD al traçat de la C12

 

El dia 30 d’abril la Junta Veïnal de l’EMD va aprovar, per unanimitat, la formulació d’al·legacions  a l’estudi informatiu i a l’estudi d’impacte ambiental de la variant desdoblada de Tortosa al seu pas per Jesús.

En concret es demana:

-Modificar el traçat de la variant prevista en el t.m. de Tortosa (a la zona popularment coneguda com “el Canalet de Jesús” ) de manera que passi en paral·lel junt el Canal Xerta-Sènia.

-Que es perllongui el tram fins el t.m. d’Aldover o de Xerta, i es modifiqui l’actual traçat del tram de C-12 conegut com “els estrets d’Aldover” per eliminar la seva perillositat.

 Per més informació sobre el tema premeu aquí

Nou conveni EMD Jesús-Ajuntament de Tortosa

 Hem expressat sempre  i recollíem en el nostre programa electoral que és del tot necessari actualitzar el Conveni de l’Ajuntament de Tortosa amb l’EMD de Jesús, que a vegades escoltem auto-anomenar-se com Ajuntament de Jesús. També el President de la Junta Veïnal (o Alcalde de Jesús) ho ha plantejat en moltes ocasions, però focalitzant l’assumpte especialment sobre les relacions econòmiques quedant a l’ombra altres aspectes que per ser menys bàsics no són menys importants.

Ara ens trobem en un nou escenari on l’Alcalde actual –el de Tortosa- havia fet la promesa electoral de constituïr en EMD’s a tots els pobles del municipi. Entenem que la constitució dels pobles del terme en entitats municipals descentralitzades s’ha de fer atenent a les qualitats i perfils d’aquests tal com ens diu el propi esperit de la llei i per això ens havia preocupat la idea que es féssin EMD’s a la manera de café para todos en perjudici del nostre propi poble i del propi municipi. De moment, la voluntat de l’Alcalde –el de Tortosa- és que la constitució de l’EMD d’Els Reguers quede per a una segona fase i això ja és prou significatiu.

També ens preocupa que l’Alcalde –ara el de Jesús- en la doble condició de President de la Junta Veïnal de l’EMD i de regidor de l’Ajuntament de Tortosa, suavitzi les seves postures reivindicatives que temps passats van ser tan fogoses i tan irrespetuoses amb el Consistori socialista. Durant una de les xerrades del desé aniversari de l’EMD de Jesús, el president de l’EMD de la Canonja ens ho va deixar anar ben claret: “a vegades quan l’EMD i l’Ajuntament (es refereix a Tarragona) son del mateix partit és pitjor perquè tot es relaxa…”.

Està clar que s’han de fixar les aportacions econòmiques de l’Ajuntament a l’EMD de Jesús i l’establiment clar de les competències i atribucions de l’EMD, i que no es torni a repetir l’amigable conveni de l’any ‘94 que establia una Comisió de Seguiment que ni tan sols es va reunir ni una sola vegada per a dir que “tot va bé” perquè estàven relaxats.

Però hi ha mès aspectes a delimitar, que ja he avançat en altres ocasions, com la constitució d’una Comisió de Conflictes per a intentar resoldre les friccions a casa abans d’haver d’utilitzar els contenciosos –antipàtics, cars i llargs- tal com va passar amb l’assumpte del PHN i l’adhesió al CPIDE i les contradiccions entre Ajuntament (que no volia) i EMD (que sí volia, i prou ho demostrà). Cal aquesta comisió, perquè aquestes dues institucions (Ajuntament i EMD) no han d’estar sempre governades pels mateixos interesos o voluntats, i hem de pensar en una redacció del nou Conveni amb generositat i amb clau de futur, sense sectarismes i sense instrumentalitzar la nostra EMD, precísament per una qüestió de respecte institucional. Això sempre no s’ha entès així.

Un altre cas que pot passar és que alguna de les EMD’s (la nostra, que és la pionera, i les altres que puguin vindre) es trobi en situacions que consideri de greuge comparatiu i d’alguna manera s’ha de poder coordinar tot això. Vaja, el que intento transmetre és que la redacció del nou Conveni de l’EMD de Jesús amb l’Ajuntament (i la de les altres EMD’s a crear) és quelcom més que anar a pidolar i que et donin una carta de ciutadania (que ja la tenim, simplement per ser d’un dels pobles del municipi) acompanyada d’uns milers d’euros. Els advocats de l’Ajuntament ja es poden posar a treballar -i si convé amb assessories com les de la Diputació- per a redactar convenis ben lligats i clars, i evitar així la venda de la moto que ens va oferir en el passat el President de l’EMD als jesusencs a l’estil de “tot el que no va bé és culpa de l’Ajuntament” i que “tot s’arreglarà amb el nou conveni”: policia local adscrit a Jesús permanentment, registre del patrimoni de l’EMD de Jesús, delimitació del terme de Jesús amb els Reguers, etc, etc, etc. Fer un bon conveni per a Jesús per a tenir les coses clares. Un conveni tècnicament rigoròs que eviti les situacions amigables de l’any noranta-quatre, que tantes portes mal tancades o mal obertes va deixar. Tot plegat, per un autèntic respecte a les institucions i evitant partidismes i personalismes.

Fernando Jaime

Portaveu PSC a la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús    

Eleccions Generals 2008 a Jesús

Taula extreta del diari “El Punt“ (11/10/08)

No caldrà fer més comentaris sobre els resultats als municipis, a Catalunya i a la resta de l’Estat, prous que se n’han fet des de diumenge, molts anàlisis, auguris i prediccions. El que està clar és que les jesusenques i els jesusencs han optat pel socialisme a l’Estat, tota una alegria, com ha passat també a tot el municipi de Tortosa.

L’Eix de l’Ebre i el Canalet de Jesús.

El desdoblament de l’Eix del Ebre és actualitat per la seva polèmica al seu pas per Jesús i m’agradaria, com a persona que ha estat vuit anys membre de la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús, contar com he viscut des de dintre la presentació per part de la Generalitat de les dues propostes del traçat del desdoblament de l’Eix de l’Ebre, perquè han estat dues les propostes fetes, no ha estat aquesta última l’única, sino que és la tercera. O sigui que n’hi ha hagut tres.

 La primera proposta va ser feta fa bastants anys quan Pasqual Maragall no era encara President de la Generalitat i el traçat afectava a totes les parcel·les ubicades a la part de dalt de la via de Valldesafan, que actualment és la Via Verda. Un bon grup de veïns afectats van demanar una reunió amb la Junta Veïnal per parlar d’aquest tema i estàven molt afectats perquè el traçat de la nova carretera els feia perdre totes les seves parcel·les. Els veïns argumentàven que no era lògic que la carretera passés tan a prop del poble, i que era una barbaritat la partició de la Partida de Sant Bernabé, ja que sempre seria una barrera que hipotecaria tot el terme de Jesús. La reunió no va anar més enllà i es va acordar que l’EMD faria dintre de les seves possibilitats tot el possible per a que les seves queixes fóssin escoltades. En aquelles dates el govern de la Generalitat era presidit pel Molt Honorable Jordi Pujol. El President de l’EMD no va fer gaire cosa. Els veïns afectats ens posaven entre l’espasa i la paret. Si a ells els treien aquell primer traçat de la carretera era de preveure que el problema passaria a les vides d’uns altres veïns, perquè el que està clar és que la carretera ha de passar per algun lloc, és una mala loteria, ja ho entenem. Els veïns en aquesta ocasió van tenir la sort de cara, mai més ben dit, i el traçat de la carretera al seu pas pel terme de Roquetes passava gairebé per l’Observatori de l’Ebre, per tant s’hauria de fer una proposta nova que afectaria a uns altres veïns del nostre benvolgut “Canalet”.  La segona proposta va arribar i uns altres veïns afectats van formar una plataforma, demanant firmes de suport, reunions amb l’Ajuntament de Tortosa, amb l’EMD de Jesús, i amb polítics de distints colors en assamblees informatives… en fi, que han mogut cel i terra i han aconseguit una subvenció per part de l’EMD de 1.500 Euros per a la seva defensa. Els raonaments que els veïns donen per estar en contra de l’actual traçat, és que no podem deixar que aquesta infraestructura parteixi el terme de Jesús, que sempre serà una barrera i que ells, la “Plataforma Salvem lo Canalet” també estàven d’acord amb la proposta feta per Joan Sabaté per a què el desdoblament de l’Eix de l’Ebre pasés en paral·lel al canal Xerta-riu Sènia. Ara ni el President ni el Govern de la Generalitat són de CiU, però pel contrari si que ho són l’Alcalde de Tortosa i el President de l’EMD de Jesús, per tant, sobren els comentaris. Més o menys, els arguments dels veïns afectats, tant de la primera proposta com els de la segona (que ara és més coneguda com la primera) són els mateixos i a la reunió que es va fer amb els veïns afectats pel primer traçat no en vaig veure cap dels que afectàven al segon. Tampoc en vaig veure cap dels afectats amb la primera proposta del traçat (la de la Via Verda) a la reunió que vam tenir amb la Plataforma “Salvem lo Canalet”.  I de ben segur que a la tercera proposta que ara es comenta pels diaris (i que és més coneguda com la segona proposta) que ara s’ha fet com alternativa, els nous veïns afectats buscaran tenir totes les reunions possibles amb les administracions i de ben segur que els afectats de la primera i segona proposta no es veuran a cap d’aquestes reunions, perque ja ha deixat de ser el seu problema i passa a uns altres.    

Fins aviat.  

Ramon Pujol i Forés

Director de l’Alternatiu Jesusenc

Butlletí Informatiu del PSC-Jesús

                                                                                                          

La farinera de Jesús

 

Fa dos anys, al febrer del 2006, l’antiga farinera vora el Canal i el barranc de la Vallcervera a Jesús –La Jesusa- es va cremar quedant completament destruida. Dies desprès el Vent de Dalt va acabar de tombar les parets que quedaven encara dempeus. Era un edifici catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català, i de ben poca cosa li va servir. A l’octubre de 2005 -abans de l’incendi- el Grup Socialista a l’EMD ja manifestàvem la nostra preocupació per l’estat d’abandó de l’edifici, demanàvem a l’EMD de Jesús que iniciés les gestions oportunes per evitar aquella situació perillosa. El President de l’EMD ens contestava que resultava dificil trobar la titularitat de la propietat de la farinera.

 Desprès de l’incendi provocat, l’EMD mitjançant el seu butlletí informatiu municipal i partidista ens deia als jesusencs i jesusenques que “des de l’EMD ja vam comunicar l’estat ruïnós en què és trobava l’edifici que, a més de robatoris havia sofert un deteriorament progressiu a l’estar sense activitat durant més de quaranta anys..”. Realment hi havia una falta de voluntat política palesa de l’EMD que en moments pre-electorals culpava per sistema de tots els mals jesusencs a l’Ajuntament tortosí, al llavors Alcalde Joan Sabaté i als socialistes de tot el món mundial.

La farinera  va ser inaugurada a novembre de 1867, imagineus quants anys fa: la línia de tren des de València acabava d’arribar a Ferreries, el pont del ferrocarril encara no estava acabat –tardaria vuit mesos més- i el Canal Dret que l’ajudaria a moure els seus engranatges i politges feia pocs anys que havia començat a portar aigua. El Sr. Joan Cachot l’havia construit  sota la direcció d’Hermenegildo Gorria, un home multidisciplinar que també participà en els primers projectes del f.c. de la Vall de Safàn de finals del segle XIX,  i que era un home propi del Renaixement: físic, matemàtic, enginyer industrial i agrònom, metereòleg…. D’aquells temps és també la farinera de l’assut de l’Ebre a la banda de Tivenys (la fàbrica de González, aquelles runes que queden sobre el canal esquerre que llavors encara no s’havia construït), i suposo que també la farinera de La Providència (Ferreries) és de la mateixa època.

La farinera de Jesús incorporava les noves tècniques de les acaballes d’aquell segle en l’assumpte de la farina de blat, el cereal que imperava a la zona o que també venia des de l’Aragó, pensem que el conreu de l’arròs no estava desenvolupat i que els tarongers tardarien gairebé un segle a escampar-se intensivament per les nostres hortes. Pobles i ciutats que tenen lligats a la seva història els edificis de la indústria primerenca i sota l’aura de l’Arqueologia Industrial han intentat des de fa més de vint anys preservar-los i protegir-los readaptant-los a usos culturals o cívics. No va ser aquest el cas de Jesús ni dels tortosins, que als anys de la transició i de democracia incipient prou feina tenien en defenssar-se de les iniciatives gloriosament frustrades dels qui governaven (acadèmia militar femenina, radars a Caro, primers i segons projectes de transvassament,etc.) o prou feina en demanar serveis per als barris i pobles mentre l’oligarquia de la ciutat s’anava “readaptant” al nou règim. 

Hi ha moltes vides i anècdotes relacionades amb la Jesusa, un referent visual i memorial del nostre poble, com aquell doverenc de dotze anys que portava el blat en temps de posguerra a Jesús i per primera vegada a la seva vida va veure, esgarrifat, un llangostí de la Ràpita que un funcionari del Servicio Nacional del Trigo (atesa la intervenció de l’Estat en aquest i molts altres assumptes) s’estava menjant entre el seu bigoti i el tovalló penjant-li sobre el pit. Mai va oblidar la sorpresa de veure menjar a una persona un animalet com aquell.

 A Jesús també tenim altres referents per a cuidar, la Torre d’en Cordé, la del Prior, l’esglèsia del Jesús (actual Parròquia de Sant Francesc) que donà nom al Convent i al poble, els Molins d’en Comte (Ermita de Sant Bernabé i antiga central hidroelèctrica de la S.E.C.E.), molins d’oli (que es perdran al poble i n’hi havien molts) i la Immaculada que ja ha passat a ser ciutadana amb plena activitat com a nova seu de l’EMD.

La part de darrera de la Immaculada –encara per rehabilitar i que ja sembla oblidada pel govern de l’EMD-  també ha de ser ciutadana, i aquesta és una de les nostres inquietuds,  en parlarem més endavant. 

Ara, dos anys desprès de la pèrdua de la Jesusa, vam preguntar al President sobre la situació de les ruïnes i les actuacions a fer per part de l’EMD. La resposta és que s’ha començat una altre expedient adreçat a la propietat real de la farinera per al seu enderrocament.  La nostra conclusió és que estem igual: amb l’edifici en ruïna i dedicats al divertimento. Estan clares quines son les prioritats del govern de l’EMD de Jesús.

Fernando Jaime,

portaveu PSC a la Junta Veïnal de l’EMD.

L’Alternatiu Jesusenc, núm. 13, ja és al carrer

L’Alternatiu Jesusenc número 13 ja és a les llars jesusenques. En aquest exemplar, a més de desitjar-vos un pròsper any 2008 que des d’aquest bloc us reiterem, podreu trobar els nostres comentaris sobre la situació de Jesús de Diego Vergés, Ramón Pujol, Fernando Jaime i Mariano Borrás.

No us podeu perdre els comentaris a les sessions del Plé de la Junta Veïnal de juliol , sobre l’ocultació als ciutadans de l’acta de la sessió on es van tractar els sous dels membres de la Junta Veïnal de l’EMD i que mai s’han publicat en el butlletí oficialista de l’EMD, tal com es fa habitualment amb les actes de les sessions; i també sobre la reforma del Consell de Participació Ciutadana promoguda pel govern de l’EMD.

Podeu veure l’exemplar aquí:

Alternatiu Jesusenc núm. 13

Moltes gràcies a tots i totes els qui ens encoratgeu per la nostra tasca d’aportar transparència i pluralitat a Jesús. Pels qui encara no ho heu fet, us oferim aquest bloc i les adreces electròniques per als vostres comentaris i suggeriments.

A la vostra disposició:

pscjesus@gmail.com

 

Fins aviat,

PSC-Jesús.

Ara a Jesús, PSC

      

Ara a Jesús el PSC comencem a parlar del que ens preocupa als qui no vivim aquest paradís convergent. L’activitat al Plé de la Junta Veïnal, les mocions presentades per nostre Grup a l’EMD, les inquietuds que ens transmeten els jesusencs i jesusenques, i la deriva que porta Jesús sense planificacions ni polítiques a llarg termini serán els temes que comentarem.

Per a començar, després de dies i dies de gràcia al nou govern de l’EMD des del mes de maig ens trobem sense que res hagi canviat al poble: la farinera en ruïnes, l’abocador a l’Aube, la manca d’efectius de la Policia Local, els pilonets que son una autèntica barrera arquitectònica, sense autobús a la part alta, l’antena de telefonia mòbil, els problemes d’aparcament, no hi ha polítiques ni projectes per als nouvinguts, etc.

Seguim amb el continuïsme de l’estil convergent del piscolabis i la festeta setmanal o quinzenal. Carpe diem.

Benvinguts i benvingudes

Us donem la benvinguda a l’espai del Grup Socialista a l’EMD de Jesús. En aquest lloc de trobada podreu anar seguint la nostra activitat a Jesús i a la Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada.

Si desitgeu realment una acció política de progrés al nostre poble, llunyana de velles inèrcies i de còmplices silencis, uneix-te al PSC jesusenc.

Un altre estil és possible.

Un altre Jesús és possible.