Fa dos anys, al febrer del 2006, l’antiga farinera vora el Canal i el barranc de la Vallcervera a Jesús –La Jesusa- es va cremar quedant completament destruida. Dies desprès el Vent de Dalt va acabar de tombar les parets que quedaven encara dempeus. Era un edifici catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català, i de ben poca cosa li va servir. A l’octubre de 2005 -abans de l’incendi- el Grup Socialista a l’EMD ja manifestàvem la nostra preocupació per l’estat d’abandó de l’edifici, demanàvem a l’EMD de Jesús que iniciés les gestions oportunes per evitar aquella situació perillosa. El President de l’EMD ens contestava que resultava dificil trobar la titularitat de la propietat de la farinera.
Desprès de l’incendi provocat, l’EMD mitjançant el seu butlletí informatiu municipal i partidista ens deia als jesusencs i jesusenques que “des de l’EMD ja vam comunicar l’estat ruïnós en què és trobava l’edifici que, a més de robatoris havia sofert un deteriorament progressiu a l’estar sense activitat durant més de quaranta anys..”. Realment hi havia una falta de voluntat política palesa de l’EMD que en moments pre-electorals culpava per sistema de tots els mals jesusencs a l’Ajuntament tortosí, al llavors Alcalde Joan Sabaté i als socialistes de tot el món mundial.
La farinera va ser inaugurada a novembre de 1867, imagineus quants anys fa: la línia de tren des de València acabava d’arribar a Ferreries, el pont del ferrocarril encara no estava acabat –tardaria vuit mesos més- i el Canal Dret que l’ajudaria a moure els seus engranatges i politges feia pocs anys que havia començat a portar aigua. El Sr. Joan Cachot l’havia construit sota la direcció d’Hermenegildo Gorria, un home multidisciplinar que també participà en els primers projectes del f.c. de la Vall de Safàn de finals del segle XIX, i que era un home propi del Renaixement: físic, matemàtic, enginyer industrial i agrònom, metereòleg…. D’aquells temps és també la farinera de l’assut de l’Ebre a la banda de Tivenys (la fàbrica de González, aquelles runes que queden sobre el canal esquerre que llavors encara no s’havia construït), i suposo que també la farinera de La Providència (Ferreries) és de la mateixa època.
La farinera de Jesús incorporava les noves tècniques de les acaballes d’aquell segle en l’assumpte de la farina de blat, el cereal que imperava a la zona o que també venia des de l’Aragó, pensem que el conreu de l’arròs no estava desenvolupat i que els tarongers tardarien gairebé un segle a escampar-se intensivament per les nostres hortes. Pobles i ciutats que tenen lligats a la seva història els edificis de la indústria primerenca i sota l’aura de l’Arqueologia Industrial han intentat des de fa més de vint anys preservar-los i protegir-los readaptant-los a usos culturals o cívics. No va ser aquest el cas de Jesús ni dels tortosins, que als anys de la transició i de democracia incipient prou feina tenien en defenssar-se de les iniciatives gloriosament frustrades dels qui governaven (acadèmia militar femenina, radars a Caro, primers i segons projectes de transvassament,etc.) o prou feina en demanar serveis per als barris i pobles mentre l’oligarquia de la ciutat s’anava “readaptant” al nou règim.
Hi ha moltes vides i anècdotes relacionades amb la Jesusa, un referent visual i memorial del nostre poble, com aquell doverenc de dotze anys que portava el blat en temps de posguerra a Jesús i per primera vegada a la seva vida va veure, esgarrifat, un llangostí de la Ràpita que un funcionari del Servicio Nacional del Trigo (atesa la intervenció de l’Estat en aquest i molts altres assumptes) s’estava menjant entre el seu bigoti i el tovalló penjant-li sobre el pit. Mai va oblidar la sorpresa de veure menjar a una persona un animalet com aquell.
A Jesús també tenim altres referents per a cuidar, la Torre d’en Cordé, la del Prior, l’esglèsia del Jesús (actual Parròquia de Sant Francesc) que donà nom al Convent i al poble, els Molins d’en Comte (Ermita de Sant Bernabé i antiga central hidroelèctrica de la S.E.C.E.), molins d’oli (que es perdran al poble i n’hi havien molts) i la Immaculada que ja ha passat a ser ciutadana amb plena activitat com a nova seu de l’EMD.
La part de darrera de la Immaculada –encara per rehabilitar i que ja sembla oblidada pel govern de l’EMD- també ha de ser ciutadana, i aquesta és una de les nostres inquietuds, en parlarem més endavant.
Ara, dos anys desprès de la pèrdua de la Jesusa, vam preguntar al President sobre la situació de les ruïnes i les actuacions a fer per part de l’EMD. La resposta és que s’ha començat una altre expedient adreçat a la propietat real de la farinera per al seu enderrocament. La nostra conclusió és que estem igual: amb l’edifici en ruïna i dedicats al divertimento. Estan clares quines son les prioritats del govern de l’EMD de Jesús.
Fernando Jaime,
portaveu PSC a la Junta Veïnal de l’EMD.
