M’he assabentat pels mitjans de comunicació que a l’EMD de Jesús tenim més terreny per a construir vivendes amb la Urbanització que tothom coneix com a “Hort de Caseres” (UA 13).

Aquesta ha estat sempre una reivindicació històrica i que, gràcies als veïns, ha estat possible i amb la qual l’EMD de Jesús també ha pogut contribuir per la compensació de la zona verda de la Pèrgola i el pàrquing. D’aquesta manera la macro zona verda que li tocava a l’Hort de Caseres ha estat més petita i la repartició de solars a la Unitat d’Actuació 13 ha estat millorada per als veïns.

Ha estat molts anys una reivindicació, és cert, i l’actual President de l’EMD (que ocupa el càrrec des de l’any 1994 i abans va ocupar alguns anys el càrrec d’Alcalde Pedani per Convergència i Unió) no ha volgut, o no ha sabut,  fer allò que els socialistes -a Jesús i a Tortosa- han aconseguit fer: que aquest projecte sigui una realitat.

Una altra opció era trobar un promotor i comprar tots els solars, d’aquesta manera els veïns haurien cobrat uns diners per metre quadrat i les compensacions dels carrers i de la plaça s’haguessin repartit entre tots els veïns. Aquesta opció és la que s’ha estat utilitzant en molts plans parcials de Tortosa, però cal dir que els veïns van optar per la primera opció i personalment com a ex­-membre de la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús els he de donar les gràcies per tirar-ho endavant.

En quant a que l’EMD ha contribuït per la compensació de la zona verda de la Pèrgola en zona verda per reduir la de la UA 13 de l’Hort de Caseres, m’agradaria fer un viatge al passat, quan l’EMD estava negociant amb el Bisbat comprar la Immaculada i el seu pati: Al Plà Urbanístic d’aquells anys era urbanitzable  i estava destinat per a fer vivendes per als veïns de Jesús. El Bisbat, per acabar la negociació de la venda de tot l’edifici ruinós (recordem que la part de la façana que estava en bon estat se la quedava el Bisbat) va posar la condició que tot el pati, que era la única zona urbanitzable, no ho fos, sinó que fos zona verda i d’aquesta manera avui ho coneixem com la Pèrgola. Per acabar, cal dir que potser de retruc  i gràcies al Bisbat per la seva condició en la venda de la Immaculada, avui els veïns de l’Hort de Caseres tenen una plaça verda d’esbarjo més petita.

Realment ha estat una realitat gràcies a tots els veïns que han hagut de desemborssar molts euros per a pagar les obres de la urbanització i d’uns solars que ara tenen molt valor.

Fins aviat

Ramón Pujol i Forés

Al Ple de la Junta Veïnal s’ens informa la prevista dissolució i extinció de la Fundació Daniel Mangrané Escardó. Per als que ja tenim una certa edat, escoltar el nom de la Fundació (altrament dita Institución Benéfico-Cultural) ens porta records de premis i beques als estudiants del poble, de 25, 50, 100 pessetes… (pessetes, no euros!) que ingressaríem a l’única oficina bancària de Jesús (llavors s’anomenava Caja de Ahorros Provincial de Tarragona) escrivint els apunts bancaris a una llibreta feta amb paper timbrat, preciosa, amb una cal·ligrafia esmerada (a l’estil de l’anglesa, llavors no existien les informàtiques Arial  o la New Times Roman, i els pioners ordinadors anaven amb cinta magnética o fitxes perforades!). 

El promotor d’aquesta Fundació va ser un jesusenc il·lustre, fill del seu temps i de l’esperít més tortosí, que pretenia apaivagar les desigualtats socials tractant els seus simptomes i resultats (pobresa, incultura, manca d’oportunitats…) sense remenar l’origen de la situació. Res de nou sota la capa del cel. Abans de la Guerra Civil ja el trobem a Barcelona dedicat a l’exportació d’oli d’oliva quan la industria conservera noruega -llavors la segona del món en importància-utilitzava els Olis de Tortosa (els olis de les comarques de l’Ebre i del Baix Aragó) i també la Gran Bretanya, Argentina, Xile, etc. juntament amb els de Bau i altres industrials de renom de la ciutat que curiosament tots s’anomenàven començant per Don…  i exercien la seva influència amb els preus…

Com a Diputat al Congreso, Daniel Mangrané ja parlava llavors del problema del aceite de oliva , editava obres dedicades al món de l’oli (economia, técnica, química, etc.) i a la tristíssima posguerra diversificava la seva activitat industrial i financera, com ara empreses químiques. Va patentar un sistema de reproducció cinematogràfica, com el Technicolor , pero “a la espanyola”: el cinefotocolor, arribant a dirigir alguna pel·licula (al tanto, aquest terme no l’he pogut confirmar completament, pero la música era de Ricardo Lamote de Grignon, fill d’un músic tortosí, en Joan Lamote, fundador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Mangrané era tot un wagnerià) i també a produir-ne d’altres als estudis del Sr. Iquino al Paral·lel de Barcelona.

El col·legi del poble , l’actual edifici i també l’anterior escola vora el canal (Escoles Velles) porta el seu nom i un carrer que és l’artèria principal del poble també. Tot plegat fa palesa la relació del Sr. Mangrané i el poble de Jesús, fins i tot la Fira de l’Oli de Jesús es desenvolupa sota la seva mirada des del seu retrat en blanc i negre fet els anys de la seva senectud.

Si ara el Patronat de l’entitat decideix la dissolució de la Institución Benéfico Cultural Daniel Mangrané, nosaltres com a grup a la Junta Veïnal res tenim a dir perquè raons objectives hi ha de ben segur. Personalment, penso que la dissolució és lògica ja que hi ha certa anacronia entre el moment i l’esperit (ara en diuen filosofia) de la seva fundació i el Jesús del segle XXI, i segurament el patrimoni inicial, el residual, les despeses de gestió, etc. així ho aconsellen.

Malgrat l’estil ranci de la seva constitució (tenim tantes coses ràncies!), ha complert el seu paper durant uns quants anys, jo mateix vaig ser beneficiari dels seus  premis durant dos o tres anys, i els meus pares (que són dels temps del Cuéntame) ben contents s’hi van posar. Per ser honest, també dono gràcies a la Fundació.

 Fernando Jaime

Us comuniquem el traspàs del pare del nostre company Mariano Borrás (Tanatori de Jesús, Sala 1).

El funeral d’ Andrés Borrás Iglesias es realitzará demà dia 10, a les 10.30 hores,  a l’esglèsia parroquial de Remolins.

El nostre condol a Mariano i la seva familia.

La Federació del PSC de l’Ebre ha fet avui una petició al Govern de la Generalitat perquè si continuen augmentant les reserves hídriques de l’àrea Ter-Llobregat al ritme actual, que es prengui d’immediat la mesura de suspendre les transferències d’aigua de l’Ebre per vaixell a Barcelona. Des del PSC de l’Ebre es manté la confiança i el suport al Govern de la Generalitat en totes les mesures que ha adoptat en la gestió de la crisi de la sequera per garantir l’abastiment de Barcelona i la seva àrea metropolitana en cas que sigui necessari, de la mateixa manera que valora positivament l’anunci del president, José Montilla, que es mantindran les restriccions, tot i haver superat la fase d’excepcionalitat 2. D’aquesta manera el PSC ebrenc considera aquesta mesura força lògica i de sentit comú. Els socialistes de l’Ebre consideren que cal que Barcelona continuï fent un esforç important d’estalvi per mantenir els recursos hídrics actuals. Des de l’Ebre es garantirà la solidaritat sempre que així es requereixi. 

Tortosa-Terres de l’Ebre, 15 de maig de 2008

El dia 30 d’abril la Junta Veïnal de l’EMD va aprovar, per unanimitat, la formulació d’al·legacions  a l’estudi informatiu i a l’estudi d’impacte ambiental de la variant desdoblada de Tortosa al seu pas per Jesús.

En concret es demana:

-Modificar el traçat de la variant prevista en el t.m. de Tortosa (a la zona popularment coneguda com “el Canalet de Jesús” ) de manera que passi en paral·lel junt el Canal Xerta-Sènia.

-Que es perllongui el tram fins el t.m. d’Aldover o de Xerta, i es modifiqui l’actual traçat del tram de C-12 conegut com “els estrets d’Aldover” per eliminar la seva perillositat.

 Per més informació sobre el tema premeu aquí

1 de maig: Si voleu veure com està el pati dels treballadors podeu clicar aquí; i si voleu conéixer la història d’aquest dia podeu consultar aquí

Resolució del Consell de la Federació del PSC a les Terres de l’Ebre

18 d’abril de 2008              

Els socialistes de l’Ebre reiterem la nostra aposta per aplicar els principis del que s’ha vingut en anomenar “La Nova Cultura de l’aigua “ en tot allò que fa referència a la gestió pública de l’aigua. Això significa apostar per la gestió de la demanda, potenciar l’estalvi , la reutilització de les aigües depurades, l’ús racional dels aqüífers quan es pugui i quan calgui la dessalobració i dessalinització, rebutjant els transvasaments entre conques  com a mesura estructural.

Ens mantenim fidels a la lletra i l’esperit del “Compromís per l’Ebre” signat amb els representants del moviment antitransvasista agrupat en la “Plataforma en defensa de l’Ebre” el dia 10 d’octubre de 2003. Així com a les declaracions fetes per la Secretària Nacional de Medi Ambient i per diferents responsables del PSC en aquell moment, en el sentit de que si s’arribés a una situació d’emergència que llavors no es donava, sabríem ser solidaris i enviar aigua a Barcelona , interconnectant les xarxes CAT I ATLL.

Avui ens trobem davant d’una situació d’emergència nacional, tal i con l’ha qualificat el Govern de la Generalitat. Aquest situació s’ha produït abans que es completin les actuacions i les inversions que ha impulsat el nostre govern en la línia amb la “Nova Cultura de l’Aigua” i en concret abans que es completi la construcció i ampliació de les dessalinitzadores que han de garantir la suficiència en l ’abastament  de les conques internes de Catalunya.

En aquest context, donem suport a l’acord dels governs d’Espanya i Catalunya, per connectar les xarxes del CAT i ATLL, per fer arribar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquesta aigua serà una transferència temporal, ajustada a la durada de la situació d’emergència i limitada en volum a les necessitats reals d’aquest moment i sense generar cap nova concessió, només  gestionant les concessions ja existents, concretament els excedents no consumits del CAT i les aigües no emprades i recuperades de les concessions de comunitats de regants de la conca de l’Ebre.

Els socialistes de l’Ebre reiterem el nostre compromís, des dels principis del socialisme democràtic, catalanista i federalista, amb les Terres de l’Ebre, així com en la defensa del riu Ebre i del seu delta. La Confiança ciutadana en el nostre projecte, reiterada recentment de forma aclapadorament  majoritària , ens reforça en el nostre compromís perquè la línia seguida pels governs de Madrid i Barcelona, per afavorir al nostre territori, a l’hora d’invertir en les grans infrastructures, que ens garanteixen un futur de creixement sostenible, es manteniu i s’incrementi de cara la futur.

Tortosa, Terres de l’Ebre, a 18 d’abril de 2008

No obstant això i donat que, com deiem, ens trobem davant d’una situació excepcional, estem al costat del Govern de la Generalitat en la recerca de les millors solucions per fer front a la crisi. Això sí, des de l’exigència clara i rotunda que no es tregui ni una gota d’aigua més del riu Ebre i que la gestió de la crisi es faci amb els recursos i concessions existents.

Finalment volem recordar a la nostra ciutadania el paper dut a terme pels socialistes de l’Ebre en la lluita contra els transvasaments previstos en el PHN i en la seva derogació. Els socialistes ebrencs ens mantindrem ferms en aquesta posició.

 Hem expressat sempre  i recollíem en el nostre programa electoral que és del tot necessari actualitzar el Conveni de l’Ajuntament de Tortosa amb l’EMD de Jesús, que a vegades escoltem auto-anomenar-se com Ajuntament de Jesús. També el President de la Junta Veïnal (o Alcalde de Jesús) ho ha plantejat en moltes ocasions, però focalitzant l’assumpte especialment sobre les relacions econòmiques quedant a l’ombra altres aspectes que per ser menys bàsics no són menys importants.

Ara ens trobem en un nou escenari on l’Alcalde actual –el de Tortosa- havia fet la promesa electoral de constituïr en EMD’s a tots els pobles del municipi. Entenem que la constitució dels pobles del terme en entitats municipals descentralitzades s’ha de fer atenent a les qualitats i perfils d’aquests tal com ens diu el propi esperit de la llei i per això ens havia preocupat la idea que es féssin EMD’s a la manera de café para todos en perjudici del nostre propi poble i del propi municipi. De moment, la voluntat de l’Alcalde –el de Tortosa- és que la constitució de l’EMD d’Els Reguers quede per a una segona fase i això ja és prou significatiu.

També ens preocupa que l’Alcalde –ara el de Jesús- en la doble condició de President de la Junta Veïnal de l’EMD i de regidor de l’Ajuntament de Tortosa, suavitzi les seves postures reivindicatives que temps passats van ser tan fogoses i tan irrespetuoses amb el Consistori socialista. Durant una de les xerrades del desé aniversari de l’EMD de Jesús, el president de l’EMD de la Canonja ens ho va deixar anar ben claret: “a vegades quan l’EMD i l’Ajuntament (es refereix a Tarragona) son del mateix partit és pitjor perquè tot es relaxa…”.

Està clar que s’han de fixar les aportacions econòmiques de l’Ajuntament a l’EMD de Jesús i l’establiment clar de les competències i atribucions de l’EMD, i que no es torni a repetir l’amigable conveni de l’any ‘94 que establia una Comisió de Seguiment que ni tan sols es va reunir ni una sola vegada per a dir que “tot va bé” perquè estàven relaxats.

Però hi ha mès aspectes a delimitar, que ja he avançat en altres ocasions, com la constitució d’una Comisió de Conflictes per a intentar resoldre les friccions a casa abans d’haver d’utilitzar els contenciosos –antipàtics, cars i llargs- tal com va passar amb l’assumpte del PHN i l’adhesió al CPIDE i les contradiccions entre Ajuntament (que no volia) i EMD (que sí volia, i prou ho demostrà). Cal aquesta comisió, perquè aquestes dues institucions (Ajuntament i EMD) no han d’estar sempre governades pels mateixos interesos o voluntats, i hem de pensar en una redacció del nou Conveni amb generositat i amb clau de futur, sense sectarismes i sense instrumentalitzar la nostra EMD, precísament per una qüestió de respecte institucional. Això sempre no s’ha entès així.

Un altre cas que pot passar és que alguna de les EMD’s (la nostra, que és la pionera, i les altres que puguin vindre) es trobi en situacions que consideri de greuge comparatiu i d’alguna manera s’ha de poder coordinar tot això. Vaja, el que intento transmetre és que la redacció del nou Conveni de l’EMD de Jesús amb l’Ajuntament (i la de les altres EMD’s a crear) és quelcom més que anar a pidolar i que et donin una carta de ciutadania (que ja la tenim, simplement per ser d’un dels pobles del municipi) acompanyada d’uns milers d’euros. Els advocats de l’Ajuntament ja es poden posar a treballar -i si convé amb assessories com les de la Diputació- per a redactar convenis ben lligats i clars, i evitar així la venda de la moto que ens va oferir en el passat el President de l’EMD als jesusencs a l’estil de “tot el que no va bé és culpa de l’Ajuntament” i que “tot s’arreglarà amb el nou conveni”: policia local adscrit a Jesús permanentment, registre del patrimoni de l’EMD de Jesús, delimitació del terme de Jesús amb els Reguers, etc, etc, etc. Fer un bon conveni per a Jesús per a tenir les coses clares. Un conveni tècnicament rigoròs que eviti les situacions amigables de l’any noranta-quatre, que tantes portes mal tancades o mal obertes va deixar. Tot plegat, per un autèntic respecte a les institucions i evitant partidismes i personalismes.

Fernando Jaime

Portaveu PSC a la Junta Veïnal de l’EMD de Jesús    

Taula extreta del diari “El Punt“ (11/10/08)

No caldrà fer més comentaris sobre els resultats als municipis, a Catalunya i a la resta de l’Estat, prous que se n’han fet des de diumenge, molts anàlisis, auguris i prediccions. El que està clar és que les jesusenques i els jesusencs han optat pel socialisme a l’Estat, tota una alegria, com ha passat també a tot el municipi de Tortosa.